Catalans a Alemanya
El 26 de gener de 1939, setanta-set anys enrere, les tropes franquistes ocuparen Barcelona i, l’endemà, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Artés, la Llagosta i Sant Fost de Campsentelles.
Tot l’exili encarà un èxode que els dugué a la fam i la incertesa ―com el que ara mateix Europa torna a contemplar, permetre i atiar―, i a molts els dugué a la mort, a una nova guerra, a la deportació i a l’extermini dels camps nazis.
Alguns en tornaren ―massa pocs i condemnats al silenci i la incredulitat, la sordesa i l’oblit, la vergonya i el trauma.
Alguns alimentaren la flama i la represa, el deure de la llibertat i la memòria, alguns mots, algunes imatges.
N’és una mostra La Humanitat, setmanari d’ERC, publicat des de París (segons la web de memoriaesquerra.cat, de la Fundació Josep Irla) del 1944 al 1953 (“butlletí interior d’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA adherida a SOLIDARITAT CATALANA”).
El 23 de setembre de 1945, número 24. A la pàgina dos, una columna i un dibuix de C. Arnal relataven el retorn dels deportats d’Alemanya.
¡Si tots sabéssim amb quina emoció d’il·lusió, esperança, frustració o tristesa (i rancúnies potser també) es deurien rebre aquestes pàgines, aquest plec d’un sol full i quatre pàgines, el 23 de setembre de 1945!
Veure-hi esmentats tots aquests noms un per un (particularment Joaquim Amat Piniella, de qui aquests anys se n’ha pogut refermar el record amb la reedició de la seva obra, K. L. Reich). ¡Com ajuden les llistes al record perquè no s’oblidin mai les lluites ni els sofriments!
En homenatge i memòria, n’hem volgut transcriure el text complet. Com a registre històric, supera els límits d’un sol partit polític. Aquests fets formen part de tots nosaltres.
Hi hem afegit els accents, pràcticament absents del tot a l’exemplar editat, i alguna esmena ortogràfica menor.
CATALANS A ALEMANYA
La Humanitat, número 24, 23 de setembre de 1945, pàgina 2, “Catalans a Alemanya”
Saludàrem, dies enrere, el retorn dels deportats catalans d’Alemanya. Ho fèiem amb joia, amb emoció car sabíem que els nostres mots anaven adreçats als millors dels nostres lluitadors, als qui mai cessaren de creure en Catalunya i en la Llibertat. Ho fèiem també pensant que gran nombre de militants del nostre Partit tornarien a ésser entre nosaltres. I així ha estat. Cada dia anem rebent noves dels qui retornen. Velles coneixences que hom retroba amb joia! La mateixa amb què sovint ens ho comuniquen els interessats o bé les organitzacions departamentals a les quals pertanyen. Tots ells han passat el calvari que era reservat als deportats, tots ells han sofert i tardaran temps a refer-se. Però tots ens diuen que no han deixat de creure en Catalunya i en els nostres ideals.
Tot just de retorn molts d’ells, com Marian Abella, que avui presideix el Comitè Departamental del Loire, han reprès les seves activitats en les nostres fileres. Uns dies després del seu retorn Lluís Fages, militant a Catalunya en el Foment de Reus ens escrivia des d’Annecy dient-nos: “Crec necessari prendre tot seguit contacte amb el Partit”. Igualment, ens arribaren noticies de l’amic Antoni Bofarull Ferrer, Secretari de la Comarcal de Baix, Camp de Tarragona, de Josep Pérez Fontcuberta, de Lluís Jordà i Perich, de Lluís Planes, de Francesc Maya, de J. Amat Piniella… I, naturalment, dels Pirineus Orientals on hi ha un dels nuclis més importants del nostre Partit ens diuen que han retornat Francesc Vivé-Sánchez, Pere Lladó i Bret, Joan Huc i Vallespí, Jaume Huc i Peco, Jaume Garriga Coll, Pere Ferrero i Juli Ferrero.
Dissortadament la nostra alegria no pot pas ésser -i molt menys completa. Molts companys nostres ja no tornaran d’Alemanya. Ens manquen notícies d’alguns. Ens n’han arribat de ben concretes d’altres que hi són mort. A Dachau, moriren Ramon Serra, militant del districte V de Barcelona, els germans Vergès de Reus i els companys Coderch i Riera, de Badalona. A Buchenwald, Josep Serra i Mistral i Antoni Canut i Morich de l’Ateney Obrer, d’E.R. de C. del Districte Vè., i Antoni Gomis, militant del districte quart. També hi ha mort Lluís Ametllet i Roig, de la Federació de Girona, i Francesc Abelló de Granollers. Evoquem avui el record d’aquests companys estimadíssims així com el de tots els catalans que són morts a Alemanya pel sol pecat d’haver estimat i servit el seu poble i la Llibertat.
Des d’aquestes columnes ens fem un deure d’assenyalar la aportació catalana a la creuada que acaba de finalitzar amb la desfeta del feixisme internacional i una vegada més remarquem la burla sagnant que constintueix per a tots els que han sofert i mort a Alemanya que encara no puguin tornar a la seva Pàtria junyida pel sistema que ha estat derrotat en els camps de batalla mundials.
Catalans a Alemanya, dibuix de Josep Cabrero i Arnal, deportat català
La Humanitat, número 24, 23 de setembre de 1945.
Retroenllaç: Catalans in Germany | ANC Llengua