Orientacions lingüístiques
Orientacions lingüístiques per a textos orals i escrits de l’ANC
Tant quan parlem en públic –des dels conferenciants fins als informadors de carrer–, com quan publiquem algun escrit (document, cartell…), és molt important que fem servir un llenguatge acurat. Als ulls de la gent, els membres de l’Assemblea Nacional Catalana som, d’alguna manera, la imatge del país que volem, de la cultura que volem, de la llengua forta, sana i rica que volem.
Amb aquesta finalitat, Màriam Serrà, membre de la nostra sectorial, ha elaborat unes breus orientacions lingüístiques, que ens ajudaran a unificar criteris i a oferir una bona imatge corporativa. Ho ha fet d’una manera senzilla –obviant, per exemple, la transcripció fonètica en l’apartat corresponent– perquè puguin ser interpretades pels professionals de la correcció i alhora pels membres de les diferents territorials i sectorials quan han de redactar textos, preparar cartells o parlar en públic.
En els exemples, tots provinents de casos reals, ha procurat reflectir-hi alguns dels termes que tractem habitualment. Les formes incorrectes les marca en cursiva, seguides d’una fletxa que ens indica l’opció o les opcions correctes.
El document també està disponible en PowerPoint per a sessions presencials de formació lingüística. Si alguna sectorial o territorial del Barcelonès vol fer-ne una per als seus membres, ens ho pot demanar a: blogancllengua@gmail.com.
Orientacions lingüístiques per a textos orals i escrits de l’ANC
Foto: Jordi Mallol
Moltes gràcies per establir uns criteris que ens ajudin a unificar la feina. Només vull destacar alguna coseta:
– Pàg. 8: “És per això que” és un barbarisme del francès?
– Pàg. 11: “Participar a + substantiu per què és incorrecte? En les fitxes de l’Optimot hi ha ” Participar a o participar en?” i com a exemples surt “…en alguns contextos també pot anar seguit de la preposició ‘a’: No sabem què en pensa perquè no va participar a la reunió”.
– Pàg. 11: Molt bona la distinció entre ” Raons per la independència ” i “Raons per a la independència”! Aquí mai no ens barallarem per l’ús del ” per a” 😉
– Pàg. 13: Molt encertada l’observació que no és correcte “molt possible”: o ho és o no ho és. La gent està deixant de distingir entre possible i probable, i mireu com és de diferent dir que ” la independència és possible” o que “la independència és probable”. 😉 😉
– Pàg. 13: mai no havia vist el terme ” virus lingüístics”. Molt adequat en l’era digital!
– Pàg. 14: M’ha cridat l’atenció l’exemple de “persones discapacitades” enfront d'”animals discapacitats”, però és clara com l’aigua.
Són uns criteris excel.lents! I estic absolutament d’acord en el perill de les ultacorreccions. Felicitats!
M'agradaM'agrada
M’alegro que hagis trobat útil aquest document, Marta.
Responc a les teves preguntes:
p. 8. Efectivament, la construcció “és per això que” és un gal·licisme.
p. 11. Fixa’t que “participar a + substantiu” no el poso en l’apartat de barbarismes, sinó en el genuïnitat. Cada vegada més ho veiem escrit amb “a” en detriment de “en”, que és la forma tradicional. Tampoc no poso la forma “tuit” al costat de “piulada”, encara que la proposi el Termcat com a sinònim complementari, pel mateix motiu de donar prioritat a les formes genuïnes.
p. 13 El terme “virus lingüístics” és de collita pròpia: l’utilitzava en els cursos que impartia per a les proves de correcció i el vaig difondre arran d’uns articles titulats “Els virus lingüístisc (I) i (II) dins “Llengua Nacional” núm. 34, primavera del 2001 i núm. 35, estiu del 2001, respectivament.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Orientacions lingüístiques | ANC Llengua
Gràcies pel document. Segur que ens serà molt útil.
M'agradaM'agrada