La riquesa d’Europa és la diversitat, la llengua d’Europa és la traducció
Extracte del discurs d’Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, en el lliurament dels IX Premis Gaudí (2017)
http://www.ccma.cat/video/embed/5646750
Jo crec que si sou aquí és perquè sabeu la importància que té el cinema en una cultura i en un país. Sabeu que un país, avui en dia, no existeix si no té un audiovisual potent.
I per això esteu aquí. I perquè sabeu les virtuts i les mancances que tenim per tenir un cinema i un audiovisual potents.
Jo us les diré, les mancances. Perquè ens posem uns deures, cada any, i els fem, eh? […]
Aquest any els deures són molt importants, i els hem de fer tots. Perquè mireu les pel·lícules que tenim aquí. Totes les pel·lícules que tenen uns estàndards internacionals, que són potents, que són fortes, estan rodades en anglès, en francès, en castellà. I les pel·lícules nominades a “pel·lícula catalana” són pel·lícules amb molt talent, però molt petites, que no tenen els estàndards pressupostaris de les pel·lícules europees. […]
Què passa? No rodem en català. Això de la normalització, al cine no ha arribat. Llegim en català, sentim música en català, mirem teatre en català i no podem anar a veure cine rodat en català. Què hem fet malament!?
La reivindicació d’aquest any és molt clara. Els directors, els productors, volem rodar en qualsevol llengua, però també volem rodar en la nostra. I volem rodar en la nostra perquè sabem que si rodem en la nostra llengua el nostre públic se sent concernit per les pel·lícules que els ensenyem i les ve a veure.
L’any 2008 vam tenir un 8% de públic que venia a veure pel·lícules rodades en català. Aquest any no hem arribat a l’1%. Què ha passat? Què hem fet?
Doncs mira, hi donarem solucions. Perquè cada any, quan aquí fem el discurs que aprova la junta [Junta Directiva de l’Acadèmia de Cinema Català], cada any trobem la solució, la volem trobar. I volem que feu els deures –nosaltres també els farem–, perquè l’any que ve hi hagi moltes pel·lícules que es puguin veure rodades en català.
La primera cosa que hem de fer, importantíssima, i això depèn de Presidència […]: us demanem més diners per a la televisió catalana, per a la ficció de la televisió catalana! Més diners per a una televisió que ha passat a tenir la meitat del pressupost que tenia fa deu anys! I que es va constituir com a motor de la indústria catalana i com a motor de la normalització lingüística. […] Diners per a la ficció.
Sabem que s’ha de reconvertir la televisió, que té una estructura molt complexa. Però no badem. Si no donem diners a la tele per fer la ficció, tots els nostres directors i productors se’n van a Antena 3 i a Telecinco. Que està molt bé, eh?, però també voldríem tenir la nostra.
Fa un parell de mesos vam anar a Wrocław i el gran Wim Wenders ens va fer un discurs fantàstic, dient: “Rodeu en totes les llengües, inclús en les més petites. La marca d’Europa és la diversitat. No caiguem en la globalització que ho unifica tot.”
La riquesa d’Europa és la diversitat, la llengua d’Europa és la traducció! Nosaltres volem ser europeus. Volem ser europeus i volem poder rodar normalment en català.
Albert Serra durant el discurs d’Isona Passola als IX Premis Gaudí
I, per això, uns deures vindran de Presidència –amb tot el respecte, amb tota la humilitat–, i els altres han de venir de la conselleria de Cultura i de Normalització Lingüística.
França, Alemanya, Itàlia, Noruega, Suècia, Dinamarca, totes aquestes cultures paguen perquè es rodi en les pròpies llengües, paguen per aquesta contribució enorme i aquesta voluntat que hi ha d’ensenyar aquesta diversitat europea.
Normalització lingüística: que sigui normalització lingüística en el cinema. També són uns deures per a aquest any.
Moltes gràcies, i visca el cinema català!
L’Auditori, Barcelona, 29 de gener del 2017
