La secta dels traductors primmirats

Keep to the right here

Aneu per la dreta aquí
Foto: Jordi Mallol
©gatillepis

Sé que no és correcte el que faré però más tristes es de robar, és que l’altre dia em van dir que els traductors érem una mena de secta perquè no estàvem mai contents, era un client qui m’ho deia, i suposo que si deia els traductors ja s’hi havia trobat més d’una vegada, m’excusareu que no digui l’exemple concret que va ser la causa de la discussió, però en tindreu prou si us dic que era un d’aquells possessius que agraden tant a determinat idioma i a nosaltres no ens fan falta, i llavors aquell deia, i no direm aquell, direm aquella per amagar més el pecador, o tampoc vull dir pecador, perquè de pecadors la Terra n’és plena, el que vull dir és que jo defensava que aquell possessiu en català no tenia cap sentit i ella, o ell, que sí, que quin problema hi havia, de vegades el client és una agència i llavors els seus creatius han treballat molt i molt i s’han empescat unes frases que s’aguanten amb pinces perquè les han hagut de pactar més o menys amb el client seu, que és una empresa o qui sigui, i llavors esclar venen –ja m’he posat al dia abans d’hora amb les reformes– i allò no es pot tocar, només s’ha de traduir, però home beneit, què és traduir sinó el que he fet, i diu no, que  s’ha de fer paraula per paraula, que aquest client nostre ho vol així, el que hi ha a dalt, a baix, o sigui, traslladar paraules, fer de diccionari escolar, ni això, aquí diu dice, doncs ha de dir diu, i si diu Dídac, ha de dir Diego, i on vaig dir diu dic Dídac, i si diu que me la plantis al clatell doncs se la plantas en la nuca, i potser tan exagerat no és però de vegades tens ganes de fer-ho així, saps, perquè són uns pesats i ja fa massa temps que ho sents a dir matí tarda i vespre i arriba un moment que en tens els dallonses plens, que vol dir que tienes los aquellos llenos, i és el que dèiem, que m’he despistat, que per actuar així diuen que som una secta, que som molt estranys i que ja trobaran algú que tingui una mica més d’obertura de ment i sàpiga fer les coses com ells volen que les facis, perquè la primera vegada els dius que bé, com vulguin, però deixes clar per escrit que allò no és bon català o directament que és un nyap, i la segona vegada i potser la tercera, però quan veus que allò anirà així sempre i que no et faran cas, dius, escolta, jo m’he preparat per a això, jo sóc aquí per fer el que em diguin o per fer la meva feina?, i llavors respons, no me viene de gusto, sabe?, per dir-ho de la seva manera, jo haig de fer la meva feina i tinc una dignitat, i llavors els dius que no pots lliurar un treball d’aquella manera, que ja no és un diacrític o una cosa d’aquelles que es discuteixen entre heavies o lights, no, no és el famós barco ni cap dièresi ni un diacrític, no, és directament un atemptat a la teva llengua, i llavors et diuen ja trobaré algú que sigui menys tancat, i llavors els dius doncs busca, busca, i després ploro perquè potser sí que trobaran algú, i és una llàstima que per sobreviure hagi’s de vendre’t, i jo no ho jutjaré, lluny de mi jutjar ningú que pateix necessitat i que si té gana roba, más tristes es de robar, i no diguem si tenen gana els seus fills, però és ben galdós que s’aprofitin de nosaltres i de les nostres misèries, vull dir que se n’aprofitin els clients, no els altres traductors que prou pena tenen, i era això, només em volia esbravar i si fa o no fa ja ho he fet. Una secta.

Yakitori

Yakitori
Foto: Jordi Mallol
©gatillepis

Advertisements