Qui canta, respira, batega i proclama

La passió humana compartida arreu no sempre prou viva, fou el lligam que permeté la tàcita aliança dels països bàltics –Estònia, Letònia i Lituània– per a deslliurar-se del jou soviètic.

Cançons extraordinàries, melòdicament molt properes, d’una pàtria que no és expansiva sinó compartida i estimada profundament. Interpretades per unes magnituds tals que sembla que en aquest país no s’hi pugui créixer i prosperar si no s’aprèn primer a afinar prou acceptablement.

Cantar és una manera de respirar junts

Cent mil estonians (gairebé el 10% de la població del país!) canten junts cada cinc anys, des de 1869, malgrat guerres, tiranies, genocidis, ocupacions. És l’Üldlaulupidu (que espera versió catalana a la Viquipèdia!). Vint-i-sis trobades fins ara. Una de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat. Orfeons i cors de Clavé a l’engròs. Quantes corals deu haver-hi en aquests països?

La revolució cantadaAra enteneu per què no us podeu perdre, a partir d’avui, divendres 16 de setembre, als estimats Cinemes Texas de Barcelona, La revolució cantada, la pel·lícula que relata la revolució no violenta d’Estònia. Esperem que la mantinguin molts dies perquè pugui veure-la tothom.

Potser també imaginareu el dia en què una nova revolució cantada, una nova independència cantada pugui sumar-se al concert.

Tuljak, una de les composicions tradicionals sempre present des de 1934 a l’Üldlaulupidu.

Mu isamaa on minu arm (La meva pàtria és el meu amor), de la poeta estoniana Lydia Koidula (musicada per primera vegada per Aleksander Kunileid el 1869 per a la primera edició del festival), des de 1947 clou el festival; durant els anys de l’ocupació soviètica esdevingué l’himne popular del país. És un himne compost per Gustav Ernesaks el 1944, al final de la guerra.

Laul põhjamaast (Cançó de les terres del nord, un himne clàssic que ens n’evocarà d’altres de ben populars i que s’ha proposat com a himne nacional d’Estònia, actualment Mu isamaa, mu õnn ja rõõm).

Rahu

(N’hi ha que se’n proclamen tan tocats que ja anuncien que, si això nostre no va bé, se n’hi van tot d’una.)

Advertisements