Llengua Nacional en fa 25!

Llengua Nacional Mercè Espuny

Mercè Espuny, presidenta de Llengua Nacional

Ja han passat molts anys de la Norma, de la «bústia» i el «segell», que va fer canviar els mals hàbits de la gent, que deia «busson» i «sello», entre altres formes infiltrades del castellà.

I en 1986 Ferran Toutain i Xavier Pericay van publicar Verinosa llengua, un llibre que portaria cua i que va fer que sorgissin dues «faccions»: els partidaris del «català light» i els del mal anomenat «català heavy».

En aquest context, uns enamorats de la llengua que havien heretat dels pares, dels avis, dels clàssics, van decidir que calia actuar, i d’això ara en fa vint-i-cinc anys.

En efecte, el 14 de juny de 1991 un grup de persones van fundar l’Associació Llengua Nacional. De qui parlem? Doncs de Maria Lluïsa Pazos, que en fou presidenta, de Josep Ferrer i Ferrer, de Jordi Solé i Camardons, i de Jordi M. Colomer,que en foren vice-presidents; d’Àngels Grau, que en fou secretari, d’Antoni Adell el tresorer, amb un parell de membres d’honor: Avel·lí Artís i Gener i Alfred Badia i Gabarró.

Llengua NacionalVan fundar l’associació amb la intenció de divulgar una consciència lingüística no alienada i crear un moviment de denúncia, de resistència i de recuperació de l’ús social de la llengua. D’entrada van començar a publicar un butlletí que els servia de suport a l’acció que emprenien. Van fer una munió d’actes de presentació i diverses actuacions públiques (que poc o molt consignaven en el butlletí). Aquest butlletí, anomenat Llengua Nacional, tenia un format A5, amb una portada de cartró blanca. Potser n’heu vist algun i tot!

Més endavant, en 1998, la direcció va passar a mans de Ramon Sangles i Molas, que va prendre de referents lingüístics dos puntals: Albert Jané i Josep Ruaix. A partir d’aleshores el moviment es plasmà quasi exclusivament en forma de revista, que va passar a tenir una periodicitat trimestral i des de llavors que cada març, juny, setembre i desembre surt a la llum pública.

Llengua Nacional duu a terme una coratjosa tasca de militància lingüística, comptant amb la disposició i aportació voluntària d’un nombrós grup de persones, mogudes, per damunt de tot, per l’interès de fer anar bé la nostra llengua i el nostre país: són els seus socis i subscriptors, que voregen la xifra d’un miler.

I després de gairebé dinou anys al capdavant, Ramon Sangles va decidir jubilar-se i passar el relleu a Mercè Espuny, que des del gener d’enguany ha acceptat la presidència amb molta il·lusió. Es proposa de fer una bona pàgina web, on tothom qui vulgui pugui accedir als articles que al llarg d’aquests vint-i-cinc anys s’han anat publicant.

Us imagineu quina quantitat d’informació contenen 48 pàgines de llengua? Doncs això multiplicat per 95, que és el nombre de revistes publicades fins ara.

En la revista hi ha apartats més amens, com la sociolingüística, i d’altres de més tècnics, com els d’ortografia, sintaxi o lèxic. Sempre procurem acabar-la amb una entrevista i la ressenya d’obres de llengua o d’obres que tenen una llengua rica i interessant. Tot plegat la fa atractiva als ulls dels entesos. A més, l’encapçala l’editorial, que sempre sol ser molt valorat.

Cal dir que en tot aquest temps hem tingut col·laboradors de renom (professors universitaris, membres d’institucions, estudiosos reconeguts…). Per esmentar-ne alguns direm els noms d’Albert Jané, Josep Ruaix, Carles Riera, Jaume Salvanyà, Bernat Joan, Joan Bibiloni, Andreu Salom, Eugeni S. Reig, Anna Porquet, Roser Latorre, Marcel Fité, Carles Domingo, Jaume Vallcorba, Josep Espunyes… i un darrer nom que ningú no es pensaria mai que ha col·laborat amb nosaltres: Carme Forcadell. I n’hi ha encara molts més…!

Doncs bé, els subscriptors i socis ens motiven a continuar treballant per la llengua, a idear accions per ajuntar esforços, a fer activitats en què participin… En aquest sentit, ja hem començat: de moment hem demanat una actualització de les dades i podrem parlar amb ells via Twitter (@LlenguaNacional) o Facebook (Revista Llengua Nacional). Ens calen socis joves, perquè a ells també els interessa la llengua! Amb la contribució econòmica dels socis i subscriptors podem publicar la revista i fer altres activitats. De fet, són absolutament necessaris per a la pervivència de Llengua Nacional.

A part de la revista en paper, tenim intenció de fer-ne una edició digital. Quan tinguem el web —que preveiem que serà passat l’estiu— ja podrem penjar la revista digital, i tot serà molt més modern i àgil.

També volem instituir el Premi Llengua Nacional, en reconeixement d’algun personatge que s’hagi significat molt o d’alguna entitat, però això encara està per decidir. Fins ara teníem el Premi Ramon Aramon i Serra, però en endavant sembla més oportú que dugui el mateix nom de la nostra associació i revista.

Ah, pel setembre de l’any vinent arribarem, si tot va bé, a la revista número 100 i tenim intenció de celebrar-ho dignament. Caldrà organitzar un acte en el qual s’aplegui molta gent i que tingui ressò mediàtic.

Res, que vint-i-cinc anys donen per a molt, prou que ho sabem. I avui és un dia feliç per a un conjunt de lingüistes i enamorats de la llengua que vetllem —almenys aquesta és la nostra intenció— per la bona salut del català.

 

Mercè Espuny i Pujol

 

Anuncis