Partir-se la cara per la llengua al Parlament

De Alfonso, desafiant; portada diari Ara 24/6/16

Portada Ara, 24/6/16

Sorprèn molt que, a l’inici de la seva compareixença , De Alfonso fonamenti la decisió d’adreçar-s’hi en castellà no en la seva preferència personal, ben legítima, sinó en la voluntat que l’entenguin fora de Catalunya.

Que és, tal vegada, el català cap argot incomprensible per a qualsevol parlant de llengua romànica?

¿Tan deteriorada és la fraternitat plurilingüe de l’Estat espanyol perquè després de quaranta anys de presumpta democràcia i de tres segles de fraternal ocupació (amb uns prolegòmens que ens permeten remuntar-nos fins fa cinc segles, si bé algunes fonts es remeten a tres milenis enrere o fins i tot eres geològiques) encara no puguin entendre la nostra llengua?

http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/compartir-diferit/index.html?p_cp1=7718053&p_cp2=7718214

Cal recordar un cop més, com s’ha dit tantes vegades, que aquestes tries, de Catalunya estant, i encara més al Parlament estant, no són tries neutres quan hom pot triar perquè hi té capacitat, ben demostrada en el seu cas. Perquè al mateix temps que es pretén complicitat amb l’exterior (“complicitat” és la paraula exacta, oi, Sr. De Alfonso?), s’expressa menyspreu vers els parlants de la llengua pròpia del país. El país que li havia confiat, segurament amb esperança, aquest encàrrec.

(Dit de passada: no sembla que el Sr. De Alfonso hagi hagut de batallar gaire per parlar en espanyol al Parlament de Catalunya. Ha dit: “Hablaré en castellano”, i ja està. Ho anotem perquè algun líder polític va explicant aquests dies per les Espanyes que per parlar en espanyol a Catalunya “cal partir-se la cara” amb no se sap qui.)

Sigui com sigui, ha quedat palès novament, una vegada més després de segles d’història, el que ja sabíem i era provat: no és només una facció i un govern en contra. És tot un estat, tot un sistema ocupant en contra del país i de la seva gent i la seva cultura.

De Alfonso, a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya

De Alfonso, a la Comissió d’Afers Institucionals

Amb tota la nuesa, ara han reconegut –amb la seva profunda fatxenderia irreprimible– la intencionalitat i determinació del seu atac contra el sistema sanitari i les estructures de transport (trens, aeroports, peatges) i telecomunicació (com ja van fer amb les primerenques apostes de la Mancomunitat fa vora cent anys).

Tanmateix, no oblidem, és clar, el que més ens preocupa com a Sectorial: han tudat prou també el moll i rovell, el sistema escolar i la llengua en tots els seus àmbits (la immersió, l’ús social, l’ús en el comerç, l’etiquetatge, la justícia, el cinema, els mitjans de comunicació, etc.).

Advertisements