Caterina de Mesvici

(Conversa entre dos traductors afectats d’una agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.)

Boix Pitarra

Mon pare ens llevava cada diumenge amb gregorià (i ambrosià). Prescriu?

La veritat és que és un bell record.

Peyre Pompós

Quina enveja. Em penso que durant molts anys jo era dels que el diumenge matinejava bastant, per aprofitar més les hores de festa: no parava de llegir i de viure aventures.

Boix Pitarra

En volem el relat!

“Aventures pomposes de Peyre”, ho veig.

Un Ausbildungroman en tota regla per mostrar lo recte camí de junyir el delit esponerós de joventut amb el cinyell transcendent del pronom feble.

HPIM0579.JPGCapítol 1. Lo Peyre encavalla pompós el ròssec del mas per anar a cercar els codonys lluents de la iaia Maria a la cabana del bosc, vora l’afrau de l’ermita.

Pel camí no trob el llop sinó un atzar més funest encara.

Lo comte Arnald que retorna de fer mal per contrades llemosines l’afronta al pont del molí comtal.

Li diu, ―on vas marrec decidit?

Peyre Pompós

FotoVallHi ha poca aventura interessant, tot era molt ordinari. Sí que recordo, com a cosa una mica jucundiosoromàntica, que de vegades em convidava a pujar a la cabina del funicular que pujava a Vallvidrera (llavors els funiculars tenien “conductor”), perquè alguns dies el “conductor” anava acompanyat de la seva néta (crec que era néta, més que filla), una nena preciosa de cabells negres tallats a la romana que a més a més parlava en català (l’avi o pare, no). Devíem tenir 10 o 11 anys.

Boix Pitarra

―Vai a cercar los codonys de la iaia perquè mumare me’n faci confit.

―Ai, ai, ai, que ja em surt un Salinger pirenaic…

Si no calléssim, quines rondalles faríem!

Peyre Pompós

Era l’època que els funcionaris dels transports públics (i de molts altres serveis) anaven amb vestits de vellut, de dalt a baix. De pana, més aviat. El color, segons el servei.

La majories de les panes, marrons. Però n’hi havia de liles forts, també. I grises, esclar.

Vestits molt balders sempre, que no els devia comprar el funcionari, sinó que el devia tenir l’ajuntament, la diputació, l’empresa pública que fos, i anaven passant d’uns a altres.

Panes molt gastades.

No recordeu això?

Boix Pitarra

The Red Lady. Marta HeartI la néta quan fou donzella, també vestí amb vellut. Carmesí i caixmir blanc. Poc que duia res a sota, no. Enfilada al telefèric, los jóvens s’hi esmunyien de nits per engegâ’l i contemplar els primers rellamps del matí fent baixar de Montserrat regalims de mel lluminosa. Es deixondien prest i en arribats al monestir, lo frare ja els veia vestits.

Peyre Pompós

Es veia a venir, que del romàntic passaríem al bestseller.

Boix Pitarra

Sí, sí, ja ho sé, tot és molt esmussat. Cal brunyir-ho i afinar-ho. Això és com sentir el jove Dant fent tentines a l’entrada del bosc mentre assajava els primers versos i l’ungia l’esperança completa.

Peyre Pompós

A més, ni els funiculars ni els telefèrics no s’engeguen des de la cabina.

Boix Pitarra

D’entrada, ja el feien callar. ―Passa avall i no siguis pedant, gamarús!― Per sort, el jove pastor, va marxar de Bucòlia per anar-se’n a Florència on conegué Caterina de Mesvici, la neboda del canonge de Sant Marc.

¿Què farien els creadors sense el guiatge ferm i segur dels seus atents editors?

Peyre Pompós

Ah, Caterina, quins records.

 

Foto The Red Lady: Marta Montell

Foto codonys: Aníbal de la Torre

Anuncis