Parlants de romanès a Catalunya

Marcela Topor a devenit prima doamnă a Cataloniei.

Ja és notícia a Romania: O jurnalistă româncă a devenit PRIMA DOAMNĂ a Cataloniei.

Separatistul Carles Puigdemont a fost învestit, duminică noapte, șef al executivului Cataloniei, cu mandatul de a conduce regiunea spre secesiune față de Spania, până în 2017 cel târziu. Soția sa, Marcela Topor, este o jurnalistă de origine română, care lucrează la un cotidian local, Catalunya Today.

MHP Carles Puigdemunt i Casamajó i Marcela Topor

Carles Puigdemont i Casamajó i Marcela Topor

Arran de la investidura del MHP Carles Puigdemont (@KRLS), la societat catalana comença a descobrir la figura de la seva esposa, Marcela Topor, romanesa. Això fa del romanès, llengua oficial a Romania i Moldàvia (i la UE…!), la cinquena llengua que domina el nou president, després del català, el castellà, l’anglès i el francès. Aquest fet també ens permetrà conèixer molt millor una de les comunitats lingüístiques més importants de Catalunya.

Les persones de nacionalitat romanesa constitueixen el segon col·lectiu d’estrangers a Catalunya i el primer de l’Estat espanyol. Es tracta d’una immigració força recent i és la que més ha crescut. Segons l’Idescat, el 2104 residien a Catalunya 123.747 romanesos amb autorització de residència. A Catalunya, és la segona comunitat estrangera més nombrosa després de la marroquina, que són el doble (228.403).

Estrangers amb autorització de residència. 2014. Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit.

Font: IDESCAT

Segons el butlletí monogràfic La immigració en xifres, de la Secretaria per a la Immigració (ara Direcció General per a la Immigració), que dóna a conèixer les dades i estadístiques més actuals sobre la població estrangera a Catalunya, l’1 de gener de 2009 eren 96.448 els romanesos residents a Catalunya, “el 8,1% de població estrangera, un pes força inferior al que representa a l’Estat espanyol (14,2%), a causa de la diversitat de nacionalitats presents al nostre país” (document PDF: Les persones de nacionalitat romanesa a Catalunya, molt recomanable). Estan molt distribuïts entre les quatre demarcacions provincials del Principat. “En més de tres quartes parts dels municipis catalans hi resideix almenys un ciutadà amb nacionalitat romanesa. En general, és un col·lectiu distribuït de manera homogènia, ja que són poques les poblacions amb altes proporcions de romanesos i, en general, es tracta de municipis petits” (ibídem).

Bandera al Fort Poienari, Argeș, Romania

Bandera al Fort Poienari, Argeș, Romania, 28/6/08 Foto: andreistroe llicència Reconeixement (CC BY 2.0)

Al blog de la Revista de Llengua i Dret de l’EAPC, Xavier Montoliu Pauli, de la Institució de les Lletres Catalanes, fa una síntesi introductòria sobre la llengua ―i la seva història i distribució més enllà de Romania i Moldàvia― i el país ―i la diàspora de la seva societat per l’emigració, l’exili i les deportacions del segle XX―: El romanès: llengua romànica del grup oriental, parlada principalment a Romania i a Moldàvia; un primer tast a part del que també podem conèixer a la Viquipèdia.

Hi ha un únic diccionari manual, el Diccionari – Dicţionar català-romanès / român-catalan, elaborat per Florin Bujor i publicat l’any 2008 a GBC Editora.

En canvi, per als parlants romanesos que vulguin interessar-se pel català es troba en línia la publicació de la Generalitat de Catalunya, Aprenem català des del romanès.

Un col·lectiu jove i progressivament equilibrat per sexes.

La població de nacionalitat romanesa està força distribuïda arreu del territori, ja que en el 78,6% dels municipis catalans hi resideix almenys una persona d’aquesta nacionalitat. La majoria d’aquestes localitats tenen una concentració inferior al 5%. En canvi, hi ha 23 municipis catalans amb més d’un 10%; és el cas de la Sènia, Ulldecona o Guissona, entre d’altres. Els 202 municipis on no hi resideix cap persona romanesa són pobles petits (un 84% té menys de 500 habitants).

Com a llengua romànica que és, tots l’hauríem de sentir més pròxima i conèixer un poc millor i respectar força més! No només hem de conèixer el català, l’occità i el castellà (a més del francès, l’italià, el portuguès, etc.), sinó també el romanès. Ja tenim l’excusa i l’empenta que ens calia, i les opcions hi són: un lectorat de romanès a l’UAB, cursos de llengua romanesa, un manual, etc.

A més, des de gener de 2007, amb la incorporació de Romania a la UE, el romanès també n’és llengua oficial. Això sí que és un estímul, oi?

Marcela Topor

Marcela Topor durant l’acte de presa de possessió del president de la Generalitat

Anuncis