El català a la UE

Considerem recomanable destacar aquest bon debat sobre el català a la UE (fins al minut 32) que El Punt Avui Televisió va acollir el dia 4 de desembre d’enguany en el seu programa Via Europa:

Debat sobre la normalització del català a la UE @ViaEuropaTV 4/12/15 @elpuntavui

El català és la dinovena llengua més utilitzada a Twitter i té més parlants que el danès o el finlandès, però segueix sense ser oficial a la Unió Europea pel bloqueig del govern espanyol. Plantejaven la pregunta del català a la xarxa i en l’entorn digital. Ho podem fer tot? Quin paper pot jugar-hi la UE?

Els punts principals i els perfils de Twitter dels que hi participaven:

  • modera Laura Pous @laurapous (excel·lent feina! i excel·lent domini de les llengües);
  • Òscar Escudé, president de Plataforma per la Llengua, @llenguacat;
  • Luca Tomasi, responsable de polítiques de multilingüisme a la Comissió Europea (i que també ha estat traductor), @EUinBCN;
  • Davyth Hicks, secretari general de la European Language Equality Network (ELEN), @Eurolang, de la qual també en forma part la Plataforma per la Llengua;
  • Fabrice Malfrère, cap tècnic d’Acapela Group, @Acapelagroup (reconeixement de veu, que inclou el català!); i finalment,
  • Àlex Hinojo, cap de projectes d’Amical Wikimedia, @AmicalWikimedia, que participà en el debat a través de Skype, i que incidí molt en els aspectes socials d’activisme i reivindicació.

“El cas català és “una anomalia flagrant” i mostra “com de ridícula” és la llei “una llengua, un estat”, deia Davyth Hicks:

Òscar Escudé, de Plataforma per la Llengua (@llenguacat), va expressar sobre el reconeixement del català:

Sempre hem de fer un esforç extra per aconseguir el mateix que altres aconsegueixen sense esforç.

Luca Tomasi recordava que la política lingüística “és una competència nacional” i que la UE hi “té poc a dir”, si bé està “preparada per donar-hi suport”. També digué que la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears (@EUinBCN) promou totes les llengües perquè “cada llengua que perdem és una part de la nostra herència europea que se’n va”.

Òscar Escudé explicà finalment que, si Andorra entrés a la UE, tot i només incloure unes 40.000 persones, el problema del reconeixement del català a la UE quedaria resolt automàticament. Digué també que “Europa és un club d’estats” i “l’única manera de tenir una llengua normal és tenir un estat normal”.

Advertisements