L’absolutisme lingüístic de l’Estat espanyol

Capçalera DIPLOCATEl Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) acaba de publicar, dins de la seva àmplia secció de Documents de fons sobre la situació política i econòmica de Catalunya, un text del lingüista espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), L’absolutisme lingüístic de l’Estat espanyol (que publica alhora en castellà, anglès, francès i alemany).

Hi considera la possibilitat d’una estructura multilingüe de l’Estat espanyol, justament impossible pel que ell defineix com a absolutisme lingüístic i que l’ha dut a desaconsellar vivament en reiterades ocasions (com en aquesta entrevista que li féu Andreu Barnils a VilaWeb l’abril de 2014) que no es tingui en compte aquest absolutisme i la implícita hegemonia sociolingüística a l’hora de dibuixar la política lingüística de la República catalana.

Com en el cas d’altres països europeus, l’actitud de l’Estat espanyol en relació al multilingüisme està mediatitzada pel predomini de la llengua oficial d’aquest estat (el castellà) a través de processos de promoció d’aquesta llengua, servint-se de tots els mitjans polítics, culturals, educatius, econòmics, jurídics i comunicatius dependents directament del govern central, la qual cosa ha suposat un bilingüisme obligat dels qui tenen com a nativa una llengua diferent dins d’aquest estat.

Podem identificar l’esforç constant i continuat d’aquest absolutisme lingüístic per anar guanyant pas a pas, llei a llei, coerció a coerció, xantatge a xantatge, la consolidació d’un monolingüisme espanyol generalitzat de facto i, sempre que es pugui, de iure; una discriminació constant de qui té per pròpia una altra llengua. El bilingüe i plurilingüe s’ha de sotmetre sistemàticament i submisa a la mandra i la prepotència del monolingüe.

Moreno Cabrera relata la imposició històrica del castellà, els intents de compromís en els inicis de la dita transició democràtica després de la mort del dictador i el traspàs del poder als seus hereus i marmessors, que ràpidament i de forma creixent toparen amb aquest monolingüisme espanyolista, en esforç permanent de retrocés, involució, menyspreu, reforçats per l’ordenament jurídic, les institucions (cambres legislatives, la Reial Acadèmia Espanyola i l’Institut Cervantes), i l’Administració pública.

L’absolutisme lingüístic espanyol es caracteritza per l’exaltació del concepte llengua comuna i la desacreditació del concepte llengua pròpia.

Moreno Cabrera acaba dient que, òbviament, hi ha altres polítiques lingüístiques possibles. I, a més a més, amb l’avantatge que són democràtiques i no imperialistes.

Enllaços relacionats:

Advertisements