Si no vols córrer riscos…

Llegeixo i se m’acudeixen coses. Divertimento lingüístic. Però m’adono que, darrere els jocs de paraules, bullen unes idees que topen entre elles. El resultat és nefast. Ha començat a posar-se en pràctica l’ofec econòmic amb què ens amenaçaven.

M’he posat a escriure. Les idees s’entrellaçaven. I n’ha resultat un apunt:

T’has fixat mai en la importància del lèxic i la terminologia en el món de l’independentisme?

JocdeParaulesFa pocs dies destacava en el diari AVUI un article en aquest sentit sobre Pau Vidal, i aportava una infografia molt reveladora dels camps semàntics entorn d’aquesta matèria. Un dies abans, sobre el mateix Pau Vidal, l’AVUI publicava un altre article, amb un enllaç, fins i tot, en un amè llibre seu sobre aquesta qüestió: el Manual del procés. Vocabulari imprescindible de combat (Angle, 2015).

L’altre dia, també, es feia uns jocs de paraules en clau d’humor entre les manifestacions que es convoquen de la “Via” (que aviat serà com s’acabaran dient les manifestacions de l’Onze de setembre si seguim així) i anar a “cagar a la via”. Amb humor, i fent ús de la llengua, podem dir moltes coses, i dir-les obertament o bé d’una manera més velada. Les formes velades són les que ens permeten jugar amb la imaginació, fer comparacions, metàfores, jocs d’idees vinculats a jocs de paraules. La paraula convertida en joc.

Ara llegeixo l’enllaç que m’acaben d’enviar sobre la intervenció de les finances que en data d’avui ha aprovat el Consell de Ministres.

Us convido a entrar-hi. Aquest acord es pren avui, 20 de novembre de 2015. Dia en què es commemora els 40 anys dels crims del franquisme i encara es reclama justícia. Quina ironia del destí. 40 anys després acabarem per ser acusats nosaltres de criminals per causar un risc a l’Estat.

Aquest acord es pren perquè diuen que és un moment d’una situació o estat de risc espanyol. I sobre aquest estat de risc munten tot un estratagema per a justificar que comença l’intervencionisme financer.

Fins ara, tot el que jo sabia de l’estat de risc, o per ser més exactes, del risc d’estat (o risc sobirà) era una cosa ben diferent. I sí que tenia a veure amb l’economia i les finances. Però ai, ironia lingüística, era ben bé d’un altre estat que es tractava.

“La aplicación de estas medidas se mantendrá hasta que desaparezca la situación de riesgo para el interés general en la Comunidad Autónoma de Cataluña o sea necesario para garantizar la prestación de los servicios públicos en la Comunidad. El Acuerdo de la Comisión Delegada de Asuntos Económicos será publicado en el Boletín Oficial del Estado.

Llegiu, sinó, què ens diuen sobre aquest risc d’estat els economistes a través d’aquest enllaç.

Lligo paraules, lligo conceptes. Faig jocs de paraules, faig jocs d’idees. Però ara aquest joc s’ha acabat. Aquest joc ja no fa cap gràcia, ni una: Risc d’estat o risc sobirà no és igual que estat de risc. I pitjor encara, estat de risc és contrari a estat sobirà.

Aquest és el meu joc d’idees fruit d’un joc de paraules. No m’agrada. És un joc brut. En aquest joc ho perdem tot. És un joc a vida o mort.

 

Marta Albertí

20 de novembre de 2015

 

Foto imatge destacada: Óscar F. Hevia

Advertisements