Els catalans i la projecció internacional

Als catalans en general ens passa una mica el mateix que als catalans que a més a més de catalans som del Barça. Jo no segueixo gaire el futbol, però l’he seguit durant molts anys i em reconec en la caricatura: «Els del Barça aneu guanyant 3 a 0 i al primer contraatac dels altres ja us entra el cangueli: “Ai, ai, que patirem.”»

Doncs als catalans ens passa el mateix, ara pel que fa a la percepció internacional que tenim de nosaltres i del procés. Jo no sé si, com ha dit Germà Capdevila, el canvi ha estat «exponencial» respecte a altres èpoques —èpoques molt recents!—, no ho sé perquè sóc de lletres profundes i la paraula «exponencial» m’impressiona però no sé exactament què vol dir. Ara bé, que el canvi ha estat espectacular sí que ho signo. O ho compro, com es diu ara.

Vull dir: que Catalunya és ara com ara subjecte —subject— amb entitat pròpia de moltes informacions que apareixen a la premsa internacional, i no només una regió —i ja era molt que en diguessin el nom!— del nord-est de «Spain». Ara Catalunya té eleccions pròpies, pren decisions unilaterals, fa manifestacions multitudinàries, té un president i un parlament i, ahir, declarava que començarà a actuar de manera independent. Després, els mitjans poden estar més o menys a favor o en contra, poden ser més o menys còmplices de l’aventura, però aquí hi ha hagut un canvi substancial: som subject.

Gran estelada façana a Viladrau

Estelada a Viladrau – foto: Rodolf Gimeno, 2015

Segon. Ahir es van produir tres fets simultanis que van cridar l’atenció dels mitjans internacionals: u, la proposta presentada davant el Parlament en què la majoria parlamentària declara que a partir d’ara es guiaran per la seva pròpia legalitat, és a dir, la legalitat emanada del Parlament de Catalunya; dos, la reacció del president espanyol i dels altres partits espanyols; tres, l’escorcoll de la casa de l’expresident Pujol i la seva família.

Doncs bé, buscant textos per als resums de premsa que publiquem en aquest blog, ahir vaig llegir exactament 39 retalls de premsa —articles d’opinió i informacions— sobre aquests tres fets relacionats amb Catalunya, tots de mitjans amb seu fora d’Espanya, en set idiomes diferents: alemany, anglès, espanyol, francès, hongarès, italià, romanès (alguns, com l’alemany i l’hongarès, amb un traductor automàtic, només per fer-me’n una idea). En van sortir molts més, de retalls arreu del món, força més —molts cops un text breu, una fotografia amb un peu de foto—, però jo vaig llegir aquests 39 textos relativament llargs. Doncs bé, de tots aquests, 8 titulaven per «Reaccions de Madrid davant el problema català» —faig un títol inventat—; 3 titulaven per «Escorcolls a la família Pujol»; 23, per «Catalunya tira endavant el procés d’independència», i la resta es dedicaven a altres assumptes (el tema estrella: si el Barça jugarà la lliga espanyola, la francesa, una de catalana o què).

Lògicament, els enfocaments eren molt diferents, però noteu que només amb el títol ja estàs dient moltes coses. En la majoria dels articles titulats amb «Catalunya tira endavant…» també es parlava de la reacció de Madrid, és clar, però la posició espanyola quedava com a reactiva, el subjecte de la informació era Catalunya. I en un bon nombre de les peces es parlava del cas Pujol, però molts vegades es tractava la qüestió també com una reacció de Madrid, no com un subject amb entitat pròpia.

Pel que jo he observat, corresponsals que abans feien cròniques desmenjades sobre assumptes que passaven a Catalunya ara no es limiten a mirar, de Madrid estant, els diaris espanyols a veure què diuen, i llavors a fer-ne un resum. Ara vénen a Catalunya, parlen amb la gent d’aquí i en molts casos han instal·lat a Barcelona un post de comandament semifix. I s’ho miren tot amb els seus ulls, ho volen veure. Enviats especials que abans no venien ara vénen. Gent que fins ara no es feien preguntes sobre la transició espanyola i les seves mancances ara se les fan, i no veuen gens bé que es respongui de la manera com es respon a immaculades i pacífiques peticions de democràcia. Gent que no entenia res ara entén coses, o ho entén tot. I a la gent de tota la vida, que sempre havien tractat «Spain» d’una determinada manera i amb uns prejudicis concrets, se sumen ara persones joves que no tenen idees preconcebudes i que simplement observen, i expliquen què demana Catalunya i com respon Espanya, i es demanen què farà Europa.

I és que hi ha força gent que des de fa temps, com formiguetes, van fent molta feina pertot arreu.

En fi, per no fer-ho més llarg. Anem guanyant 3 a 0. D’acord, si voleu, abans anàvem perdent 15 a 0 i en pocs mesos hem empatat el partit, ells no han fet cap més gol ni gairebé cap més jugada ben trenada, i fins i tot podria ser que ens haguéssim posat pel davant al marcador. Queda partit, però la dinàmica és la que és.

 

Pere Cerimoniós

Advertisements