Negociar amb Catalunya, negociar amb el Barça – Resum de premsa 07

A Espanya li hauria d’interessar negociar la independència

En els darrers anys ha augmentat el nombre de catalans que afirmen que malgrat ser la segona regió més gran d’Espanya i la més rica del país, ja que aporta el 19 per cent del PIB nacional,  el govern espanyol no respecta Catalunya, concretament la seva llengua i la seva cultura. Amb la contínua i acèrrima oposició del govern espanyol a la independència de Catalunya, això situa Catalunya en una posició forta per negociar la seva participació en el deute nacional.

El govern espanyol podria elaborar un acord de secessió amb Catalunya en què ambdues parts assumissin part del deute nacional o bé els catalans podrien separar-se sense assumir-ne cap responsabilitat. Per a Espanya, que té un deute tan gran com el seu PIB anual i només ofereix Catalunya, una de les seves regions econòmicament més fortes, un 10 % de les inversions del govern nacional, és una aposta arriscada. És un partit difícil de jugar per a tots dos jugadors, però que afavoreix els catalans.

Stephen Nemeth, Els catalans podrien definir el model per als moviments independentistes, The Occidental Weekly, 20 d’octubre de 2015. Fragments traduïts per Iolanda Casacuberta.

A La UEFA no li pertoca el tema de les estelades

Estelades Barça Catalonia is not Spain

Crèdit foto: Weloba

Si el Camp Nou és molt més que un estadi i el Barça molt més que un equip, això respon a l’anyenca tirada que han tingut amb la causa catalana, inclús en contextos de vertadera repressió. L’Estat espanyol ja decidirà com portar el tema de trobar les anomenades Estelades* a les tribunes, però és un tema que a la UEFA no l’interessa.

Ja el 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, l’estadi barcelonista de Les Corts va ser clausurat per xiular l’himne espanyol i, a conseqüència d’això, el fundador de l’entitat blaugrana, Hans Gamper, va ser expulsat del país (tot i que suís, aquest personatge vinculà des de bon començament l’equip amb el catalanisme). Passada la Guerra Civil, Franco va voler modificar el sentit del Barça intentant rebatejar-lo “España” i canviant-li l’uniforme. Temps després, el Camp Nou esdevindria l’únic lloc on es parlava el prohibit idioma català i es reforçava la noció de Més que un club, la mateixa que ha mantingut amb els mosaics que clamen “Catalonia is not Spain” o amb el crit In… inde… independència! del minut 17 amb 14 segons (aŀlusiu al 1714, quan els catalans consideren que van ser sotmesos per l’Estat espanyol). El 1972, amb el dictador encara al tron, ja es van imprimir els registres de socis en català i el 1975, a un mes de la mort de Franco, el Camp Nou va ser el primer lloc de concentració massiva de banderes catalanes, precisament en el primer Barça-Madrid postdictadura.

Amb tot això anterior, sembla tan arcaic com absurd que avui la UEFA multi el Barcelona per la presència d’Estelades a les tribunes. Més encara, que la sanció econòmica superi de molt la imposada a Atlético i Benfica pel caos de bengales que van muntar al seu duel anterior.

* Amb majúscula a l’original.

Alberto Lato, La última trinchera del Barça, 24 Horas (Mèxic), 20 d’octubre de 2015. Fragments traduïts per Pere Saumell; la lletra negreta és de l’original.

Advertisements