Entre hòbbits i somnàmbuls – Resum de premsa 04

Com Frodo Saquet i Samseny Gamgí

Com ja deixa clar Tolkien a El Senyor dels Anells, els rodeigs i els contratemps són ineludibles, però alhora imprescindibles, per reunir la maduresa i força necessàries per a enfrontar-se a un Goliat.  I és precisament per això que, en un moment o altre, la via pacífica i la voluntat de negociar aconseguiran grans fites. Els defensors de la independència saben perfectament que aquest fet no serà ignorat per sempre per part de Madrid. Ja des del 9 de novembre de 2014, quan es va decidir prosseguir amb el dret a decidir del referèndum popular, David Fernàndez (CUP) va deixar clar als representants del Govern Espanyol: “Si ens amenacen amb el dret penal, n’acceptarem les conseqüències.” En el mateix sentit es va pronunciar Artur Mas quan, tot i les amenaces del Govern espanyol, va confirmar que la Generalitat convocaria eleccions.

Ja al primer ple del nou Parlament català s’hauria d’arribar a declaracions de desobediència que, encara que a la pràctica fossin més simbòliques que teòriques, engeguessin irrevocablement el motor del procés separatista. Però el sistema judicial dels conservadors espanyols ja està a punt, i cap declaració del Parlament farà que deixin de posar-lo en marxa. Els catalans coneixen bé la política tradicional europea i, com ja és sabut, només reaccionarà quan tot esclati de veritat.

Krystyna Schreiber, Katalonien will Tatsachen schaffen, Red Globe, 15 d’octubre de 2015; Diefreiheitsliebe, 17 d’octubre de 2015. Traducció de l’alemany: Laia Gisbert i Carrera.

Acompanyant Artur Mas al Palau de Justícia. Foto: ANC

Acompanyant Artur Mas al Palau de Justícia. Foto: ANC

Somnàmbuls

De vegades, arribem als punts de ruptura sense adonar-nos-en. […] Perquè no s’ha aturat res. El procés continua endavant exactament igual que hi anava abans del 27. Reforçat, perquè aquest independentisme ha obtingut la majoria absoluta. I han dit mil vegades —ho hem recordat aquí altres dues-centes vegades— que amb la majoria parlamentària n’hi havia prou per a posar en marxa el procés* i el full de ruta. I quan deien això, sabien perfectament que era molt possible que hi hagués necessitat de CUP, per arribar a tenir aquesta majoria absoluta.
Sorpreses, cap. I canvis en el full de ruta, cap. Negociacions, sí, difícils, complexes, que poden endarrerir, que poden canviar coses, però en el fons el camí és el mateix. El procés avança com estava previst que avancés, amb la CUP, com estava previst que avancés si no hi havia una majoria absoluta de Junts pel Sí. Però ja dic que des del començament, quan es va parlar d’aquella “majoria parlamentària suficient” per posar en marxa el full de ruta, ja es comptava que CUP fos necessària. Bé, CUP és necessària. Però no és CUP, o les CUP, qui ha rellançat el procés. No s’havia aturat. Les CUP el que fan és dramatitzar-lo, portar-lo a l’extrem, radicalitzar-lo. […]
Els esdeveniments s’estan precipitant, avancen a gran velocitat i estem arribant a temps de ruptura.  És possible que parlem de tot plegat quan el tren ja ens passa a gran velocitat.
El meu punt de vista és el següent: la independència de Catalunya és molt difícil. […] Però la ruptura és a prop, tan a prop com pot ser el l’obertura de sessions del Parlament. […]

[*En català a l’original.]

Iñaki Gabilondo, a La Voz de Iñaki, El País, “Blogs Política”, 13 d’octubre de 2015. Transcripció i traducció del castellà: Pere Saumell.

Advertisements