Reacció de la justícia espanyola i altres comentaris – Resum de premsa 01

9 d’octubre de 2015

Reacció de la justícia espanyola després de la victòria catalana

Poc després de la victòria del moviment per la independència, la justícia espanyola ha acusat Mas i dos membres del seu govern encara en funcions. El passat mes de novembre van fer una consulta popular no vinculant sobre la independència, que el tribunal constitucional, a petició del govern espanyol, va prohibir.

Mas i les llavors vicepresidenta Joana Ortega i consellera d’educació Irene Rigau haurien estat culpables de desobediència i d’altres possibles delictes que d’això se’n deriven: usurpació de funcions públiques o malversació de mitjans públics. […]

Heise OnlineLa significativa Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) fa una forta pressió. Aquesta organització de la societat civil ha mobilitzat novament milions de persones per Catalunya “com un nou estat a Europa”. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, explicava: “seria un problema que Mas no fos president”, perquè sense acord s’haurien de celebrar eleccions novament. Amb això es posaria en perill tot allò que fins ara s’ha aconseguit en el procés cap a la independència.

Ralf Streck, Telepolis“Unwiderrufliche” Schritte zur “katalanischen Republik” (Pas “irrevocable” cap a la “República Catalana”), 10 d’octubre de 2015, fragments traduïts de l’alemany per Carme Ruiz Sánchez.

Per què Espanya vol que Catalunya sigui només “regió”

Espanya manté Catalunya oculta a fi de limitar-ne poder i influència. Si no existeixes, si ets simplement una “regió pròspera del nord-est d’Espanya”, és molt més difícil formular qualsevol reivindicació sobre el control del teu propi destí.

Això explica per què Espanya va impedir els pares catalans de posar noms catalans als seus fills; ha prohibit la llengua catalana de forma repetida i brutal; continua no permetent que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea ni naturalment al Congrés dels Diputats espanyol, i amb prou feines l’ensenya a les universitats espanyoles; intenta burxar en el sistema d’immersió lingüística de l’escola catalana; suggereix obertament que els escolars catalans haurien de ser “espanyolitzats”, i insisteix una i una altra vegada que Catalunya és Espanya, o encara més, que Catalunya és d’Espanya i que els catalans, els agradi o no, moriran sent espanyols.

Liz Castro, Herald Scotland, Herald Agenda: Barcelona independence activist Liz Castro on why Alex Salmond should listen, not lecture, on Catalonia, 9 d’octubre de 2015, fragments traduïts de l’anglès per Valentí Garriga Lloveras.

Què vol dir “autodeterminació”

Els nostres propers passos —formar govern, declarar l’inici de la separació d’Espanya, crear estructures d’estat i promulgar una llei provisional de transitorietat jurídica— són ben nostres.

Això és el que significa autodeterminació. […] Cal deixar de pretendre que si demanem les coses de manera amable, Espanya cedirà i reconeixerà la necessitat d’acordar un referèndum.

Només cal seguir la veu del poble de Catalunya. I aquest missatge va esdevenir aigua cristal·lina el passat 27 de setembre quan el 48% de l’electorat va dir “sí” a la independència, a diferència del 39% que va dir “no”. La resta de partits i candidats més significants han manifestat que els seus vots no poden ser comptats ni com a “sí” ni com a “no”.

Liz Castro, Herald ScotlandHerald Agenda: Barcelona independence activist Liz Castro on why Alex Salmond should listen, not lecture, on Catalonia, 9 d’octubre de 2015, fragments traduïts de l’anglès per Valentí Garriga Lloveras.

Les raons de la davallada del PP

Recentment, ens ha sorprès veure que Mariano Rajoy i Nicolas Sarkozy eren tan bons companys com maldestres, que el de Neuilly/Seine ha participat en un acte electoral a Barcelona; hem vist, així, el logo del Partido Popular a costat del nou i resplendent logo Les Républicains a Barcelona (durant l’anomenada “revolució dels somriures”, per a la independència de Catalunya); de fet, l’efecte ha estat immediat el 27S, el PP ha passat de 25 diputats a 11!

L’arribada del gentil Nicolas Sarkozy, un geni superior de la política diplomàtica francesa, un fabricant de guerra, un organitzador de manifestacions, ha legitimat, doncs, aquell dia, el fet que el 27S fos realment un plebiscit.

Jacme Delmas, Seith, Lo plebicit pel : Dia de la raza y Viva España, 8 d’octubre de 2015, fragments traduïts del francès per Valentí Garriga Lloveras.

Advertisements