Tancament de comptes

El Banc d’Espanya, per boca del seu governador, va amenaçar els catalans i va coaccionar-ne la llibertat de vot. Encara que se’n va desdir tremolós, les portades que en van fer pregó ho han arraconat en un breu interior. No han tingut la decència de fer-ne portada cridanera com les que tenen costum de fer. Més que res, per temperar la justícia hipòcritament compensatòria de la seva Junta Electoral Central.

S’afegia a les amenaces innobles dels bancs amagats amb malaptesa rere la CECA i l’AEB, la patronal copalta. ¿Han parlat ja les entitats membres de la CECA i l’AEB per a refermar el seu compromís amb la democràcia i el país? ¿Han parlat els seus màxims executius per a reclamar la dimissió del governador bocamoll del Banc d’Espanya?

Mentre esperem les campanyes que puguin impulsar les entitats socials catalanes, particularment l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l’AMI, nosaltres repassem els termes.

Del corralito, el Termcat proposa dir-ne bloqueig de comptes. L’ésAdir admet recórrer al manlleu argentí corralito (en anglès també es recorre al manlleu ja que el terme bank run és justament allò que vol impedir el bloqueig de comptes i el control de capitals). L’aportació històrica catalana ja va ser des de fa més d’un segle el tancament de caixes. Ara potser és el torn del tancament de comptes.

Si ells branden el corralito, a nosaltres ens queda el tancament de comptes. Encara ens queden hores per fer-ho avui. O dilluns 28S. O tots i cadascun dels dies que els nostres diners puguin també votar des de les nostres butxaques, les associacions, els ajuntaments, les empreses, els col·legis professionals, i totes les entitats públiques i privades. Tindrem memòria per sempre del seu capteniment en un moment decisiu per a la història de Catalunya.

 

Perquè senzillament volem poder respirar amb dignitat i viure en llibertat, com qualsevol altre poble d’Europa.

Anuncis