En aquests moments decisius

En aquesta hora greu i incerta, en aquests moments decisius de la història de Catalunya en què només el vot dels seus ciutadans marcarà lliurement, democràtica, pacífica i alegre el futur de la nació, hem llegit amb emoció la carta amb què expressa el seu ferm suport un home just i coratjós, el professor Juan Manuel Río. Des de Madrid. A “El Periódico”.

A estas alturas no consigo entender que exista algún catalán que no desee la independencia. […] Este es el momento, amigos catalanes, si es que queréis, de soltar amarras de una vez por todas y volar libres por donde más os convenga. […] Ánimo y a votar sin miedos.

Un 'sí' desde Madrid, carta de Juan Manuel Río a "El Periódico"

Durant anys i panys –i encara dura– només hem sentit el menyspreu de l’odi o la condescendència sentimental dels que encara no poden capir la nostra llibertat i es mouen uns i altres entre l’amenaça i l’excusa. Han estat ben pocs i comptats els que han expressat una comprensió plena del nostre anhel i l’han defensada amb convenciment i generositat: Suso de Toro, Ramón Cotarelo, Moreno Cabrera.

 

Tots els que compartiu el nostre somni podeu afegir el vostre nom perquè puguem recordar-lo sempre. De moment, hi afegim el nom del professor Juan Manuel Río. No sabem si sereu molts o pocs. Però volem aprendre el vostre nom i recordar-lo per sempre. Volem sentir la vostra veu. Volem compartir el nostre entusiasme, la nostra esperança, amb vosaltres. Sabem que qui allibera sense recança és qui més estima.

Mentre esperem a pàgina sencera el lament tardà de la nòmina intel·lectual, sempre tan solidària menys ara, sempre tan solidària amb tantes causes excepte la nostra, així imaginem el manifest amb què molts ciutadans espanyols voldran donar suport i animar la independència de Catalunya.

ADÉU, CATALUNYA, GERMANA

Bon vent, Catalunya, no temis de fer aquest pas ni te’n planyis. El teu futur ric i valent servirà d’esperó per a tots els pobles ibèrics i sabem que serà profundament solidària, sense almoines ni cadenes. Tots iguals i amb plena, incondicional llibertat, reforçarem els llaços de germanor que tantes famílies ja trenen.

Ja no podem pretendre formes antigues i enganyoses. Ni federacions, ni confederacions ni romanços que puguin servir d’excusa per als mateixos cacics i cabdills de sempre.

Hauran de ser pactes lliures, democràtics, ambiciosos.

Només aquesta llibertat farà possible la regeneració democràtica dels diversos pobles i nacions d’Espanya.

Només aquesta llibertat pot fer viva, autèntica, fecunda i forta aquesta Espanya sense cabdills.

Anuncis