Des de la vila de Nova York

Després de seguir l’enrenou Punset i llegir la brillant carta de Neus González, ens varen quedar ganes de fer-la conèixer més i, sobretot, compartir una mirada directa sobre la situació de la llengua al País Valencià.

Neus González Francés

Foto Neus González Francés

L’aldeana de Xàtiva:

que viu i treballa a Nova York, que et guanyes la vida traduint de l’anglès i el francès cap al castellà els discursos d’algunes persones tan poc il·lustres i insignes com ara Ban Ki-moon, François Hollande i Barak Obama, a la seu de les Nacions Unides.

Tal com ens comentava en encetar la conversa via Skype entre Vallcarca i la vila de Nova York,

hi ha ganes de canviar les coses i de sortir del pou negre on érem; i fer polítiques diferents i promoure molt més la llengua, que estava molt atacada.

Coincidírem també amb les ganes d’establir de nou el contacte institucional i cultural entre Catalunya i el País Valencià (després de tants anys de tantes veus silenciades), la importància de l’aprofundiment en la tasca defensada aferrissadament durant anys per Escola Valenciana. Valoràrem el paper crucial de desenvolupar un espai audiovisual comú -no només a través d’un intercanvi de cromos sinó, tal com s’ha suggerit aquests dies, a través de la creació d’un consorci entre totes les corporacions públiques de ràdio i televisió. Finalment, vàrem coincidir en la importància que tindrà el retorn de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull.

Des de Nova York (“un país dins d’un altre país”), sorprèn aquest tancament a la diversitat.

Espanya està al Consell de Seguretat. Si hi hagués alguna crisi, jo m’imagine que Espanya portaria el tema al Consell de Seguretat. Hi serà enguany i l’any que ve.

Respecte al català, a l’ONU només hi ha sis idiomes oficials. Són el castellà, l’anglès, el francès, el xinès, el rus i l’àrab, que són els idiomes majoritaris. Els altres, quan es fa el Debat General –que és quan vénen tots els caps d’estat al mes de setembre durant una setmana–, poden fer servir la seva llengua. Andorra parla en català, per exemple. Però han de portar el seu propi intèrpret i han de proporcionar el text traduït en un idioma oficial.

Això no és previsible que canviï.

Per contra, la UE ha de veure la seva política lingüística com un aprofundiment democràtic de la diversitat i, alhora, no una despesa sinó una inversió educativa, cultural, tecnològica i econòmica en una indústria estratègica. S’ha de veure en termes positius, un element de garantia democràtica i social que, a més, enforteix. Com ho veuen des de les Nacions Unides?

En la conversa, vàrem tornar a l’enrenou dels aldeanos. Va beníssim. Disbarats d’aquests que diuen són aliment per a aclarir idees a qui té dubtes però veritablement ofèn. Quan ho sents la primera vegada, ofèn profundament.

Ens queden ganes de poder-li fer algun dia alguna entrevista més a fons sobre l’ofici, dins de la sèrie d’entrevistes que està bastint un dels col·laboradors del blog, en Rodolf Gimeno.

Volíem acabar la conversa digital amb Neus amb la lectura del final de la seva carta, al cor:

… esborrem dels nostres cervells aquelles actituds tan poc útils i que ocupen tant d’espai com són la prepotència, la ignorància i el menyspreu, per deixar espai suficient per a incorporar-ne de més positives i enriquidores, com ara l’amor pel que ens defineix com a poble i com a cultura i el respecte pels altres pobles del món, independentment de si la llengua que parlen és majoritària o minoritària.

Anem enllaçant

  1. Carolina Punset escandalitza les Corts amb un insòlit atac contra el català.
  2. El vídeo viral d’una jove de Pedreguer que contesta a Carolina Punset:

    un carrer que viu, treballa, estudia en valencià

  3. Carta a Carolina Punset d’una aldeana valenciana resident a Nova York, de Neus González.
  4. I encara hi va tornar na Punset! Cuestión de educación.
  5. rodolf.cat.
  6. I s’entesten en el ridícul de negar la realitat del setge a la llengua pròpia: Ciutadan(s) contra el(s) valencià(ns) (editorial de Vicent Partal, del 20/7/15):

Pensar, com afirma Ciutadans, que el català al País Valencià és promogut artificialment fins al punt que ja ofega l’espanyol és viure en la cara oculta de la lluna tancat dins una caixa impenetrable i insonoritzada.

… Ciutadans ha anunciat que plantaria batalla contra el valencià, així com sona.

Tanmateix, ara, els antivalencians ens ajuden perquè centren la qüestió: el problema ja no és que el valencià siga català o deixe de ser-ho, sinó que el problema és el simple fet de ser valencià.

El País Valencià no pot ofrenar cap glòria més a Espanya: ja ens les han furtades totes.

Advertisements