Amb les dents esmussades i llordes

Qui no remi ni s’enfili a la barca voldrà dir que ens vol a port ancorats, retuts, collats i aferrats, encara que només s’ho miri de la marina estant amb el caliquenyo entre els dits esgrogueïts i les dents esmussades i llordes.

Encara que no ancori ni reti ni colli ni aferri, el seu silenci el dia dels vots serà còmplice de la llosa espanyola.

En té tot el dret. Ara bé, apel·larem a la seva consciència perquè no es rendeixi al fatalisme consumat.

I sobretot, sobretot, sobretot, que aprés no ens vingui amb romanços ni rondalles de la vora del foc, ni acusacions de cap mena. O que voti a favor de la independència o que assumeixi la responsabilitat de la derrota, o -ras i curt- de la ignomínia de la victòria ocupant.

Tenen un avantatge: sem orgullosos d’un país i un procés essencialment pacífic, democràtic, respectuós i alegre (malgrat l’amargura d’aquest guirigall concertant de punyals i traïcions i retrets i aixafaguitarres).

Via fora i cardem el camp!Prova
Cap a Ítaca, cap a Ítaca!,
que aquesta colla de carcamals,
ens fotran la llesca
i ens faran mal.

Xic, prepara’t!

 

Boix Pitarra

Anuncis