El Termcat, estructura d’estat

La cultura catalana ha comptat amb el privilegi d’una corrua d’institucions lingüístiques sense les quals no podríem pensar el país tal com és ara: l’IEC i el Fabra (vaja, el seu Diccionari General de la Llengua Catalana), l’Alcover-Moll, el Coromines i l’Onomasticon, la Gran Enciclopèdia Catalana. Hi comptem obres que són per mèrit tota una institució, com també hi afegiríem Solà, Badia i Margarit, Veny i Clar (amb l’Atles Lingüístic del Domini Català), i tants d’altres que han estat i són institució lingüística.

Una altra institució, moderna, atenta a la novetat, que ha ajudat a construir la llengua i la societat catalana és el Termcat. Enguany ha fet els vint anys i ens n’hem de congratular. Gràcies al Termcat, tenim el Cercaterm (recurs imprescindible per als traductors, sobretot d’alguns camps d’especialitat més ben coberts), tenim també la Neoloteca i ara l’Optimot (tant útil per a tants usuaris de la llengua).

Logotip Optimot

Sovint ha estat criticada la seva tasca per motius diversos i caldrà fer-ho sempre que convingui; això sí, reconeixent-ne la seva funció cabdal d’estímul, de proposta (que no norma, convé insistir-hi), vera estructura d’estat.

Per descomptat, la seva feina no és marcar norma sinó, amb la metodologia lexicogràfica adequada, proposar terminologia i neologisme. Manta vegades és la mateixa indústria qui reclama aquestes propostes que, si l’ús incorpora, entraran a reculls descriptius o normatius. I, si no les incorpora, doncs avall que fa baixada i llestos: s’observa, s’anota i es corregeix allò que la societat i els sectors afectats normalitzin.

Ultra això, el Termcat ha tingut la visió d’obrir-ne l’accés i l’ús lliure per a tothom, no només via web sinó també estructuradament en formats estàndard. Cal esperar que aquesta accessibilitat es pugui fer més àmplia.

És una estructura d’estat que convé ajudar a fer créixer i conèixer.

Anuncis