La Bet un dia va queixar-se

Bet Salat

Bet Salat (foto del perfil de Twitter)

… i va canviar el món. Bé, siguem equilibrats: no és el món, però és un afer mundial.
La Bet un dia va queixar-se d’un dibuix. Un dibuix, diguem-ne, que havia fet una patum. Us sona Whatsapp, oi? Doncs la principal competidora, que es diu Telegram i tothom afirma que és més segura i que permet més gestió personal de l’usuari. Però ara no ens hi fiquem, deixem-ho de banda. El cas és que era entrar en un món una mica o molt vertiginós. Parlem de desenes de milions de persones. Arreu del món.
El dibuix representava l’estat espanyol d’una manera que a la Bet i a molts segur que ens és ofensiva. Poden representar Espanya com els peti, però a nosaltres que no ens hi fiquin. La imatge era aquesta:

Telegram hispànic: la Sagrada Família, un torero català amb una rosa, un bou, la rojigualda

Telegram hispànic: la Sagrada Família, un torero català amb una rosa, un bou, la rojigualda

Un brau destinat a ser torturat en públic, la Sagrada Família, samarreta catalana, barret cordovès, un escut espanyol, una rosa a la boca…
Tothom tranquil: aquest esguerro ja no existeix. O no sé què han fet amb Spain, però pel que fa a nosaltres ens n’han dedicat un, que és aquest altre, gràcies a la Bet:

Telegram català: la Sagrada Família, un del Barça amb bigoti dalinià, barretina i una rosa, un ase, les quatre barres.

Telegram català: la Sagrada Família, un del Barça amb bigoti dalinià, barretina i una rosa, un ase, les quatre barres.

Barretina catalana, bigoti dalinià, samarreta del Barça, Sagrada Família, ruc català, pilota de futbol i bandera catalana. Hi podeu trobar coses a faltar o us hi poden sobrar elements, però els artistes són així. Sigui com sigui, millor que el d’abans, no? A més, ara Catalunya és un dels pocs països del món que té ja etiqueta gràfica identificadora de país a Telegram. És dels primers.
Doncs això ho va fer la Bet amb un tuit. Dos, vaja. I després unes quantes piulades més. Aquí en teniu un recull:

Com va anar? En resum: la primera piulada la va veure un dels creadors del programa i cap executiu de l’empresa, que de primer li va contestar dubitatiu, la Bet li va anar resolent tots els dubtes i l’home va acabar dient que esperava que l’ONU reconegués aviat Catalunya com a estat, si els catalans ho volien, i defensant Catalunya dels atacs duríssims que de seguida va rebre la Bet i la seva iniciativa, i vam rebre tots, “por tierra, mar y aire” des de totes les instàncies espanyoles que solen menysprear les sovint massa tímides queixes nostres. Val la pena seguir almenys una estona el fil que abans hem enllaçat.
La Bet no va ser tímida, no es va arronsar: va veure el problema, va aixecar el dit i va defensar la seva posició a peu i a cavall. I se’n va sortir.

Per això mereix aplaudiments.